jump to navigation

Una reseña en La Clau diciembre 2, 2009

Posted by listocomics in Uncategorized.
Tags: , ,
add a comment

Esto salió en verano, pero hasta hoy no hemos podido escanearlo. Se trata de la reseña que escribió Cinta Arasa para la prestigiosa revista La Clau (Setmanari Gratuït del Baix Maresme):

La Clau, julio 2009

Esa pedazo reseña al lado de un sudoku

Esa pedazo reseña al lado de un sudoku!

Por error han puesto Cinta Arasa Cabot en lugar de Cinta Arasa i Carot, pero sí, se trata de la autora de Arran de l’Ebre y On és el sol, Cucafera?.

Anuncios

Una reseña de Cinta Arasa julio 12, 2009

Posted by listocomics in Uncategorized.
Tags: , , ,
add a comment

Si todo va bien, pronto saldrá esta reseña en la revista La Clau, pero de momento ya pueden ustedes leerla aquí y en el blog de la escritora Cinta Arasa:

L’art és art i allò que evoca. Xavier Àgueda ha recollit cinc anys d’evocacions cinèfiles – originàriament escrites per al bloc La Cinefilia – amb infinits referents cinematogràfics que instrueixen els que tenen pocs coneixements del gènere, desperten l’esperit analític dels que sí que dominen el setè art i fan delectar tots els lectors amb un llenguatge viu i variat, carregat d’humor, que a vegades és molt trapella i sempre intel·ligent i lúcid.

El Gran Libro de la Cinefília, però, no és només un llibre d’evocacions i crítica cinematrogràfica, sinó que, a més, amb el cinema com a fil conductor, aconsegueix -i un dels seus mèrits és que ho fa i sembla que no en té la intenció, per això la sorpresa del lector és més gran i també les seves ganes de seguir llegint- fer anàlisis lucidíssimes sobre els grans temes clàssics del cine – que són els de la vida- així com de la realitat social de les diferents èpoques que han passat pel calidoscopi de les pel·lícules recollides al Gran Libro de la Cinefilia. I sense voler avançar res que no sigui avançable, avisem els lectors i lectores que el punt de vista de l’autor és lluny, molt lluny de les lletres enlluernadores i de les catifes vermelles de Hollywood. Aquest altre punt de vista, el de les catifes, sembla que digui l’autor sense deixar de somriure per sota el nas, el podeu trobar cada dia als programes del cor i a les pàgines d’alguns mitjans que s’autocataloguen com a seriosos!

I al mig, entre les anàlisis i les evocacions, El Gran Libro de la Cinefília ens té preparades sorpreses meravelloses, com un curs de cinefília que són, en realitat, petites píndoles carregadíssimes d’esperit analític i de sentit comú que, en un art com el cinema, on el glamour, els diners i els personalismes estan a l’ordre del dia, actuen de focus de llum dirigits cap a aquells racons i aspectes que val molt la pena de tenir presents i que passen desapercebuts massa sovint a les pàgines convencionals de crítica cinematrogràfica.

Si les 300 pàgines del Gran Libro de la Cinefilia fossin exclusivament crítica cinematogràfica, es llegirien ben ràpidament, però el fet que vagi molt més enllà, fa que la seva lectura sigui més àgil encara. L’autor hi amaga, amb molt bon criteri, opinions sobre diferents esdeveniments televisius, culturals i socials que li donen l’oportunitat d’ampliar l’abast d’aquells focus de llum de què parlàvem. Conclusió: el llibre, i mai millor dit, sobrepassa de molt els límits de la pantalla.

Només una petita pega: la renúncia de l’autor a la seva llengua materna per allò que en castellà s’arriba a més gent. Potser se li escapa que un bon viatge el fa qui té clars els seus punts de referència. Per la resta: excepcional!

-fuente: Arran de l’Ebre